Inserció professional a Catalunya

Els estudis d’inserció professional de les universitats catalanes, coordinats per l'AQU (l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), són fruit de l’interès dels consells socials de les universitats públiques catalanes per obtenir dades i referents sobre la qualitat de la inserció de les persones graduades, i es duen a terme des de l’any 2001 amb una periodicitat triennal sobre la població graduada tres anys abans. Les darreres dades disponibles corresponen a la situació laboral dels enquestats i enquestades a l'any 2014.

Inserció dels titulats i titulades de Grau - Edició 2014

Inserció dels titulats i titulades de Grau - Edició 2011

Inserció dels titulats i titulades de Màster - Edició 2014

Inserció dels titulats i titulades de Doctorat - Edició 2014


Inserció dels titulats i titulades de Grau - Edició 2014*

El 77% de la població graduada de les universitats presencials a Catalunya s’ha titulat a les universitats públiques de Catalunya. El 15 % i el 8 % restants s’han graduat, respectivament, a les universitats privades i als centres adscrits.

El 85 % de les persones graduades treballen tres anys després d’haver acabat els estudis. La variació entre àrees disciplinàries no supera els 12 punts (88% a Ciències de la Salut i 76% a Humanitats).  L’atur afecta l’11% de les persones graduades (el 16 % a Humanitats i el 8 % a Ciències de la Salut). El 75 % de les persones ocupades treballen a temps complet.

El 85 % de les persones titulades l’any 2007 treballaven en el moment que es va fer l’enquesta. Igual que en les edicions anteriors, els resultats globals mostren diferències segons la tipologia dels estudis. Humanitats és l’àrea que mostra el comportament més negatiu i Ciències de la Salut, el més positiu. Vegem-ho:

El 85 % de les persones ocupades treballen a temps complet. Aquesta xifra oscil·la entre el 92 % A Enginyeria i Arquitectura i el i el 61% a Humanitats o 63% a Ciències de la Salut (l’àrea que té més taxa d’ocupació però més taxa de parcialitat). En el cas de les persones graduades de les universitats públiques, aquesta xifra és del 84 %, 4 punts inferior a la mateixa taxa l’any 2011.

L’impacte de la crisi econòmica s’ha notat en totes les àrees, si bé en aquesta edició Humanitats i l’àrea de Ciències Experimentals són les que l’han patit d’una manera més forta (6 i 7 punts percentuals, respectivament). En aquestes dues àrees, la taxa d’ocupació es troba per sota dels nivells de l’enquesta del 2001. Per contra, Enginyeria i Arquitectura, que en la passada edició perdia 6 punts percentuals, és la que en perd menys en aquesta.

La majoria de les persones graduades enquestades treballen en l’àmbit privat (78%). El 22% ho fan en l’àmbit públic. En relació amb l’estudi anterior, s’ha donat una reducció d’11 punts percentuals respecte la contractació pública

Per àrees, la contractació en l’àmbit públic oscil·la entre el 34,32% a Ciències Experimentals i el 10% de l’àrea d’Enginyeria i Arquitectura. Per subàrees també hi ha diferència: situant-se com la que més contractació pública té a subàrea de Medicina i Odontologia (52%) i, la que menys, Arquitectura amb un 6%.

Pel que fa a l’atur, com s’ha vist un 11% dels enquestats i enquestades estan a l’atur; això suposa un increment de 3 punts respecte l’edició anterior (la taxa era de 8%). El 30% de les persones aturades fa més d’un any que cerquen feina, mentre que el 49% fa menys de sis mesos que ho fan. En un extrem trobem els graduats i graduades en Humanitats, dels quals un 20% fa més de dos anys que cerquen feina. Els principals motius que assenyalen les persones a l’atur per no trobar-ne és la manca d’experiència pràctica, no trobar una feina que els agradi, i la formació en idiomes.

Els principals mitjans per trobar feina és internet (24%), els contactes personals (17%), la iniciativa personal (17%), i el Servei d’Ocupació de Catalunya (11%).

El 48,34% de les persones graduades tenen un contracte fix, i el 35 %, un contracte temporal. Enginyeria i Arquitectura és l’àrea que mostra una situació més estable, amb el 57% de contractes fixos, seguit per Ciències Socials (50%). Per contra, trobem Ciències de la Salut, Humanitats i Ciències Experimentals amb percentatges de contractes fixos de 42%, 40% i 39% respectivament.

Pel que fa als guanys anuals, El 45% de les persones graduades ocupades a temps complet guanyen més de 24.000€ anuals, i el 22% guanya menys de 15.000€ anuals. El fenomen del mileurisme està associat a jornades a temps parcial; un 80% de les persones que treballen a temps parcial són mileuristes, mentre un 22% dels que treballen a temps complet ho són.

La mitjana de guanys mensuals bruts de persones titulades és de 1.863€. Per àrees disciplinàries, Enginyeria i Arquitectura és la més ben remunerada i, de manera similar, Ciències Socials, Ciències Experimentals  i Ciències de la Salut. Humanitats, però, és l’àrea amb remuneració més baixa.

Respecte l’edició anterior, hi ha hagut un descens de 8 punts percentuals de les persones que guanyaven més de 2.000€ mensuals, i de 2 punts de les que guanyaven uns 2.000€. Per contra, els mileuristes s’han incrementat en 10 punts.

Pel que fa a l’adequació, Globalment, el 78% de les persones enquestades desenvolupen funcions universitàries. El 56% de persones que treballen estan en una situació de màxima adequació. Per àrees, aquesta situació es dóna en un 82% a Ciències de la Salut i, en menor proporció de totes, a Humanitats (un 32%). De manera inversa, la situació mínima d’adequació es dóna en un 33% a Humanitats i en un 6% a Ciències de la Salut.

Si s’analitza la evolució de la adequació respecte edicions anteriors, els resultats de l’enquesta de 2011 confirmaven que la crisi no havia afectat dràsticament l’adequació de la població enquestada, que només s’havia reduït en 1 punt percentual. Per a l’any 2014, no obstant, els efectes són clarament aparents: l’adequació ha passat en només tres anys de ser del 84% el 2011 al 78% el 2014. Això reforça la hipòtesi que les dues crisis econòmiques han afectat de forma consecutiva la formació universitària de manera diferent segons àrea i nivell d’estudis. La crisi del sector de la construcció no va reduir l’adequació, l’any 2011, de la promoció del 2007, però si que va reduir la ocupació. L’any 2014, la crisi financera del deute públic i de l’euro i la consegüent política de restriccions pressupostàries en l’àmbit públic ha afectat la ocupació però també l’adequació.

Inserció dels titulats i titulades de Màster - Edició 2014 **

El 78% de la població titulada ho ha fet a les universitats públiques; el 20% a les universitats privades i el 2% a centres adscrits. La majoria de persones titulades ho ha fet en l’àrea de Ciències Socials, que representa un 45%, seguida per Humanitats (15%), Enginyeria i Arquitectura (14%) i, finalment, Ciències Experimentals i Ciències de la Salut amb 13% els dos.

Com més nivell de formació superior, més taxa d’ocupació i menys taxa d’atur.

El 86% de les persones titulades de màster treballen dos anys després d’haver-lo finalitzat, i el 9% es troba a l’atur. Per als que han estudiat a temps complert o treballat a temps parcial durant els estudis, la taxa d’ocupació és del 82%. Pels qui han treballat a temps complert abans d’obtenir el màster, aquesta taxa és del 90%.

Per subàmbits hi ha diferències que oscil•len entre una taxa d’ocupació del 94% per aquells titulats/des en Gestió i Pràctica de l’Esport i una taxa de 72% per les provinents de Belles Arts. Altres com Filologia Catalana i Castellana, Agrària, Veterinària i Geografia i Història tenen, també, taxes per sota del 80%.

Segons un anàlisi mitjançant un model de regressió logística per a mesurar l’anàlisi de diferents variables (edat, gènere, nacionalitat, nivell d’estudis dels pares, subàmbit i trajectòria) sobre la probabilitat d’estar ocupat, les variables més influents són la edat i el fet d’haver treballat abans de cursar el màster. Les persones de més de 40 anys i que ja havien treballat a temps complert abans tenen 2,4 vegades més probabilitats d’estar ocupades. Amb independència de la edat, les persones que fan un màster en l’àmbit de les Enginyeries tenen 2,2 vegades més probabilitats d’estar ocupades. Fer-lo en l’àmbit economicojurídic implica incrementar en 1,8 vegades les probabilitats d’ocupació.

Pel que fa a la qualitat de la ocupació, gairebé la meitat de les persones titulades de màster tenen un contracte fix (45%) mentre que un 30% és temporal. És el nivell educatiu (respecte grau i doctorat) amb més percentatge d’enquestats/des amb contracte de becari, un 11,61%, i d’aquests un 91% estan duent a terme un doctorat.

La trajectòria laboral també és decisiva a l’hora de la probabilitat de tenir un contracte fix, combinada amb l’edat: ser major de 40 anys i haver tingut un contracte a temps complet abans d’obtenir el títol incrementa les probabilitats entre 2 i 5 vegades més. També treballar en l’àmbit privat garanteix en major mesura un contracte fix.

Cinc de cada 10 titulats de màster ocupats a temps complet guanyen més de 2.000€ mensuals bruts, però 2 de cada 10 no arriben als 1.000€. El fenomen mileurista està associat a les jornades a temps parcial, de manera que un 76% dels que fan aquesta jornada guanyen menys de 1.000€ mensuals bruts enfront el 20% dels que treballen a temps complet.

Un element clarament influent és l’experiència laboral; les persones que ja estaven treballant a temps complet abans d’iniciar el màster tenen uns ingressos mensuals bruts superiors a les que ho feien a temps parcial.

El 90% dels titulats/des de màster desenvolupen funcions que requereixen titulació universitària, però poc més de la meitat, un 51,43%, afirma que les funcions són específiques de la formació de màster.

Inserció dels titulats i titulades de Doctorat - Edició 2014***

El 93% dels doctors i doctores treballen tres anys després d’haver obtingut el títol. L’atur afecta el 5% de doctors/es enquestades, 7% de Humanitats i Ciències Experimentals, i 3% de Ciències de la Salut, Enginyeria i Arquitectura i Ciències Socials. Les taxes d’atur de les persones doctorades són les més baixes per al conjunt de la població, amb la qual cosa es torna a fer patent que com més nivell educatiu més ocupació i menys atur. La crisi ha incrementat, a més, el valor afegit dels estudis superiors.

La taxa d’ocupació, respecte la edició anterior, ha perdut 4 punts percentuals amb diferències entre àmbits: a Ciències de la Salut s’ha mantingut mentre que a Humanitats ha baixat 8 punts percentuals.

El 88% de doctors/es treballen a temps complet. El percentatge és 4 punts percentuals menor que a l’edició anterior. Humanitats és l’àmbit on s’ha reduït més el pes de la jornada a temps complet, mentre que a Enginyeria i Arquitectura s’ha mantingut relativament constant.

El 60% de les doctores i doctors treballen a universitats o instituts de recerca, i la resta en empreses.

Un 65% treballen en l’àmbit públic. Respecte l’anterior edició, això suposa 5 punts percentuals menys en general, a excepció de Ciències de la Salut on ha augmentat 6 punts. En aquest àmbit és on més percentatge de doctores i doctors treballen en l’àmbit públic, un 74%, mentre que a Ciències Experimentals i Enginyeria i Arquitectura els que menys, un 61%.

El 59% desenvolupen funcions pròpies del títol de doctorat. El percentatge és més elevat a Ciències Experimentals (68%) seguit d’Enginyeria i Arquitectura (64%). Ciències de la Salut és l’àmbit on la proporció és més petita, un 43%. S’ha de remarcar que el nivell d’adequació ha disminuït 8 punts percentuals entre el 2011 i el 2014, tendència constatable en tots els àmbits disciplinaris.

Pel que fa als doctors i doctores que treballen a la universitat, tot i que com s’ha vist representen el percentatge més gran que fan funcions d’acord amb el nivell educatiu s’observen diferències segons el tipus de contracte que tenen i la seva categoria professional. Els doctors i doctores amb contractes de professorat agregat o funcionari, lector o ajudant doctor, investigador i altres tipus (becaris, postdoctorals, etc.) realitzen feines adequades al seu nivell educatiu en més proporció que no pas els associats i col•laboradors.

En la evolució respecte 2011 és precisament en els doctors contractats com associats i col•laboradors on hi ha un descens més important (entre 25 i 30 punts percentuals) en la seva adequació.

Només el 46% dels doctors i doctores té un contracte fix. El valor oscil•la entre 64% a Ciències de la Salut i 33% a Ciències Experimentals. La segona tipologia contractual més comuna és la de contracte d’interí, que agrupa el 39% dels doctors/es. D’aquest contracte, el percentatge és el més menor per Ciències de la Salut (27%) i més elevat per a Ciències Experimentals (50%).

L’estabilitat contractual ha baixat 15 punts percentuals respecte l’anterior edició, en què el percentatge de contractes fixes era del 61%. Els contractes de becaris i els contractes temporals han augmentat 8 i 6 punts percentuals respectivament.

La temporalitat és més elevada en els doctors/es que treballen a la universitat i centres de recerca, i també per a aquells que treballen a l’estranger: només un 19% té contracte fix.

El 78% dels ocupats/des a temps complet guanyen més de 24.000€ anuals bruts. Només el 3% guanya menys de 15.000€ anuals bruts. De totes les persones amb el títol de doctorat que reben un salari superior a 24.000€, la majoria es concentra en el tram salarial de 24.000€ a 40.000€ (el 69%), excepte els que es troben a l’àmbit de Ciències de la Salut, que es concentren en el tram salarial de més de 40.000€ (62%).

La meitat dels doctorats i doctorades declaren que els estudis de doctorat han tingut un impacte positiu en la seva situació laboral, ja que han gaudit de promoció laboral, millora de tipologia de contracte i millora de retribució econòmica. Per àmbits disciplinaris, a Humanitats i Ciències de la Salut el percentatge és molt més baix (30%).

Inserció dels titulats i titulades de Grau - Edició 2011

Els estudis d’inserció professional de les universitats catalanes, coordinats per l'AQU (l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), són fruit de l’interès dels consells socials de les universitats públiques catalanes per obtenir dades i referents sobre la qualitat de la inserció de les persones graduades, i es duen a terme des de l’any 2001 amb una periodicitat triennal sobre la població graduada tres anys abans.

El 81 % de la població graduada de les universitats presencials a Catalunya s’ha titulat a les universitats públiques de Catalunya. El 12 % i el 6 % restants s’han graduat, respectivament, a les universitats privades i als centres adscrits.

El 89 % de les persones graduades treballen tres anys després d’haver acabat els estudis. La variació entre àrees disciplinàries no supera els 10 punts (92 % a Ciències de la Salut i 82 % a Humanitats).  L’atur afecta el 8 % de les persones graduades (el 13 % a Humanitats i el 5 % a Ciències de la Salut). El 85 % de les persones ocupades treballen a temps complet.

El 89 % de les persones titulades l’any 2007 treballaven en el moment que es va fer l’enquesta. Igual que en les edicions anteriors, els resultats globals mostren diferències segons la tipologia dels estudis. Humanitats és l’àrea que mostra el comportament més negatiu i Ciències de la Salut, el més positiu. Vegem-ho:

El 85 % de les persones ocupades treballen a temps complet. Aquesta xifra oscil·la entre el 93 % de l’àrea Tècnica i el 70 % d’Humanitats. En el cas de les persones graduades de les universitats públiques, aquesta xifra és del 84 %, 4 punts inferior a la mateixa taxa l’any 2008.

L’impacte de la crisi econòmica s’ha notat en totes les àrees, si bé Humanitats i l’àrea Tècnica són les que l’han patit d’una manera més forta (8 i 6 punts percentuals, respectivament). En aquestes dues àrees, la taxa d’ocupació es troba per sota dels nivells de l’enquesta del 2001. Per contra, Ciències de la Salut pràcticament es manté en la taxa d’ocupació (només perd 2 punts respecte a l’any 2008), mentre que Ciències Socials i Ciències Experimentals perden 4 punts en relació amb l’estudi anterior.

La majoria de les persones graduades enquestades treballen en l’àmbit privat (67 %). La contractació en l’àmbit públic s’ha mantingut en relació amb l’estudi anterior, i s’ha trencat la tendència a l’alça dels tres darrers estudis.

Un terç de les persones graduades enquestades treballen en l’àmbit públic; per àrees, la contractació oscil·la entre el 41 % de Ciències Experimentals i el 14 % de l’àrea Tècnica.

El 55 % de les persones graduades tenen un contracte fix, i el 31 %, un contracte temporal. La situació contractual és més estable per a les persones que treballen a jornada completa, amb el 63 % de contractes fixos i el 28 % de temporals. La jornada a temps parcial, per contra, està més associada a la inestabilitat, amb el 30 % de contractes fixos i el 54 % de temporals.

A la Universitat de Barcelona

Pel que fa a la Universitat de Barcelona, linforme de l’AQU per al curs 2008-2009, que va enquestar 3.332 estudiants, va determinar que el 88 % trobava feina en un termini de tres anys després d’haver acabat la carrera. D’aquest 88 %, el 81 % creu que necessitava la titulació, cosa que vol dir que hi ha un grau de satisfacció molt alt, que significa menys sobrequalificació. 

*Font: AQU (2014) Universitat i treball a Catalunya. Disponible a http://www.aqu.cat/doc/doc_14857668_1.pdf

**Font: AQU (2015) La inserció laboral dels titulats de Màster. Disponible a http://www.aqu.cat/doc/doc_22262764_1.pdf

***Font: AQU (2014) La inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes. Disponible a http://www.aqu.cat/doc/doc_12148511_1.pdf