Actualitat

 

15/02/2021

El ministeri es compromet a crear una plataforma que agilitzi el pagament de les beques

Aquesta mesura es complementarà amb l'adelantament de la convocatòria i les bases de les ajudes a primavera.

La voluntat del Ministeri d'Universitats és crear un portal comú amb tota la informació de les beques estatals i autonòmiques i on es permetrà la comprovació digital de les dades. 

A més, el Govern estudia reduir la nota mitja de 6,5 per gaudir d'una beca als màsters, i s'anuncien 123 milions més per beques el pròxim curs.

Notícia a: El Mundo

01/02/2021

La Universitat de Barcelona llança l'enquesta Via Universitària de la Xarxa Vives per analitzar què és ser estudiant universitari avui en dia

  • L’enquesta s’adreça a més de 44.000 estudiants de grau i màster de la UB.
  • L’estudi analitzarà l’actual perfil de l’estudiantat universitari, les condicions de vida i estudi, l’entorn socioeconòmic, la satisfacció amb la docència i la universitat, i les expectatives de futur.

Vint universitats de la Xarxa Vives, entre les que es troba la Universitat de Barcelona, inicien avui el treball de camp del programa Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022). Entre els mesos de febrer i març, més de 44.000 estudiants de grau i màster tindran l’oportunitat de participar en el programa a través de l’enquesta en línia que els farà arribar la UB durant els propers dies.

Via Universitària és un instrument per a la definició de polítiques d’equitat social i de gènere en el sistema universitari i s’alinea amb els resultats de l’informe Eurostudent, que agrupa la mateixa informació en relació a 28 països europeus. L’informe Via Universitària (2020-2022) estudiarà les trajectòries de l’estudiantat des d’una triple perspectiva: l’equitat en l’accés i vida en els estudis superiors, la transformació de la realitat dels estudiants com a resultat d’un entorn social cada vegada més divers, i la qualitat de les metodologies d’ensenyament i aprenentatge.

Els resultats de l’estudi, la publicació dels quals està prevista al maig de 2022, serviran no només com a eina de reflexió i debat, sinó també per a fonamentar les decisions i orientacions de la política universitària que es desenvolupa tant des de les mateixes universitats com des de les administracions públiques.

L’enquesta: seixanta-una preguntes dividides en cinc blocs temàtics.

L’enquesta Via Universitària incorpora seixanta-una preguntes dividides en cinc blocs. Els estudiants valoraran la trajectòria personal a la universitat, les condicions de vida, d’aprenentatge i d’estudi. També s’hi dedica un bloc a les expectatives que els estudiants tenen sobre el seu futur professional. A més, s’incorpora l’anàlisi de la vida quotidiana de l’estudiantat i el nivell de participació en activitats culturals i socials a la universitat. Al llarg de l’enquesta, el estudiants tindran també l’oportunitat de valorar l’impacte de la crisi sanitària en els seus estudis i experiència universitària. El qüestionari finalitzarà amb el recull de dades sociodemogràfiques, que permetrà una anàlisi detallada dels eixos clau del programa segons el perfil dels enquestats que hi participen.

La tercera edició del programa Via Universitària de la Xarxa Vives està impulsada per les universitats Abat Oliba CEU, Alacant, Andorra, Autònoma de Barcelona, Barcelona, CEU Cardenal Herrera, Girona, Illes Balears, Internacional de Catalunya, Jaume I, Lleida, Miguel Hernández d’Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, València, i Vic Central de Catalunya. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) assumeix la direcció tècnica. El programa també compta amb el suport de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva (AVAP) i de la Generalitat de Catalunya.

Notícia a: Xarxa Vives d'universitats; i Universidad de Barcelona.

14/01/2021

Factors associats a l'abandonament universitari

En el marc del Observatorio del Estudiante de la UCM s'ha publicat un article relatiu a l'abandonament de l'educació superior que analitza els factors que incideixen i el perfil dels estudiants.

Els estudiants amb dedicació a temps parcial abandonen més que els de temps complet, i les variables que discriminen i diferencien entre els estudiants que abandonen i es mantenen a la universitat són: dedicació de l'estudiant, edat, nota d'accés i àrea de coneixement.

Notícia a: Universidad Complutense de Madrid

08/01/2021

Tria bé el teu grau universitari abans d'abandonar-lo

Les dades d'abandonament d'estudis universitaris a Espanya són alarmants. Concretament, el 33,9% dels alumnes abandonen els seus estudis universitaris, i el 12,3% d'ells decideixen canviar de grau.

Així ho reflecteix l'informe Dades i xifres del Sistema Universitari Espanyol 2019-2020 del Ministerio de Universidades, que fa reflexionar sobre els errors que cometen els estudiants espanyols abans de triar el seu grau universitari.

Notícia a: La Vanguardia

11/01/2021

El ministre d'Universitats es reuneix amb representants de CEUNE per afrontar la tornada al curs universitari després de Nadal

La reunió s'ha produït per fer una anàlisi conjunta de les situacions i eventualitats que s'estan donant en la tornada del curs universitari.

S'ha acordat intensificar les reunions amb el Consejo de Estudiantes Universitario del Estado i la Coordinadora de Representantes de Estudiantes de las Universidades Públicas al llarg de les properes setmanes.

Notícia a: Ministerio de Universidades

09/01/2021

Barcelona: els veïns dels barris amb la renda més baixa tenen 10 vegades menys probabilitats d'obtenir títol universitari o de CFGS que els dels barris amb rendes més altes

És una de les conclusions de l’anàlisi “Nivell Educatiu de la Població de Barcelona”, guanyadora del World Data Viz Challenge 2020 Barcelona-Kobe.

Aquest treball mostra, entre d’altres coses, que la distribució de la població +16 segons el seu nivell educatiu màxim és tremendament diferent per barris. El percentatge de població amb estudis universitaris varia des del 5,3% de la Marina del Prat Vermell i el 6,5% de Ciutat Meridiana, fins al 52,7% de la Vila Olímpica i el 51,9% de les Tres Torres.

També mostra una correlació evident entre l’índex de renda familiar disponible del barri de residència i l’assoliment d’estudis terciaris (universitaris o CFGS).


29/11/2020

Catalunya: milloren tots els indicadors d'inserció laboral de les persones titulades, i es constata que l'anglès és la gran assignatura pendent

Els resultats de l’enquesta d’inserció laboral 2020 a les persones graduades universitàries que fa tres anys que es van titular mostren que augmenta la taxa d’ocupació i també millora la qualitat de l’ocupació.

Es tracta del 7è estudi d’inserció laboral dels titulats i titulades d’educació superior de Catalunya. Cal tenir en compte que l’enquesta es va dur a terme entre els primers mesos de l’any 2020.

Notícia a: Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya


17/11/2020

24 hores - Dia de l'Estudiant: ¿què ha canviat durant la pandèmia?

En ocasió del Dia Internacional de l’Estudiant, el 17 de novembre, la RNE va entrevistar a Daniel Valls Broco, estudiant de la Universitat de Barcelona, Jesús González Alonso de Leciñana, estudiant de la Universitat Complutense de Madrid i Marta Gil Riesco, estudiant de la Universitat Loyola de Sevilla.

Ens parlen de la vida quotidiana de l’estudiant en temps de pandèmia, dels canvis i les dificultats, i sobre com l’adaptabilitat i l’organització de l’estudiantat s’han convertit en eixos claus per mantenir una educació de qualitat.

Notícia a: Radio Nacional d'Espanya


07/11/2020

Publicats els resultats de Eurostudent VII amb informació de 26 països europeus. Espanya no participa des de la crisi anterior

Les enquestes de el programa Eurostudent permeten conèixer les condicions de vida de l'estudiantat universitari, incloent les seves dades demogràfiques, el seu origen socioeconòmic, la seva transició a la universitat, els seus ingressos, despeses, ocupació, allotjament, etc.

L'última vegada que Espanya va participar en aquest programa va ser en la 4a ronda, corresponent als anys 2008-2011. Des d'aleshores hi ha hagut tres noves rondes en què no ha participat: Eurostudent V (2012-15), Eurostudent VI (2016-18) i Eurostudent VII (2018-21).

Això deixa a Espanya sense dades per avaluar la situació de l'estudiantat i actuar per millorar.

Notícia a: Euroestudent


27/10/2020

Experts assenyalen que més de la meitat de les professions hauran de reciclar-se en els propers 5 anys

La jornada 'Re-Thinking Learning', impulsada per la Conselleria de Ciència, Universitats i Innovació de la Comunitat de Madrid i organitzada per Fundació Universitat-Empresa (FUE) amb el suport de la Cambra de Comerç de Madrid, ha conclòs que més de 40% dels perfils canviaran i més de el 50% de les professions hauran de reciclar-se en els pròxims cinc anys, segons ha informat la fundació.

A la trobada s'han donat cita més de 150 persones de el món educatiu i empresarial per analitzar les demandes de nous perfils per part del mercat laboral i les respostes que han de donar les universitats davant la nova Llei de la Societat de l'Aprenentatge.

Notícia a: EuropaPress Ministeri


 

27/10/2020

El Govern aprova la convocatòria de 850 ajudes del programa de FPU amb un pressupost de 80 milions

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, a proposta de el Ministeri d'Universitats, un acord pel qual s'autoritza la convocatòria de tramitació anticipada d'ajudes per a Formació del Professorat Universitari corresponent a l'any 2020 (FPU2020), per un import de 79.329.825 , 20 euros.

Aquesta actuació de la Secretaria General d'Universitats permetrà la contractació de 850 investigadors durant quatre anys. Aquests ajuts poden ser complementades amb financiació addicional amb el pagament als pressupostos dels centres d'adscripció contractants.

Notícia a: EuropaPress Ministeri


 

30/06/2020

L'esborrany per derogar el reglament disciplinari universitari del 1954 per fi en fase d'audiència pública

El Ministeri d'Universitats ha publicat l'esborrany del real decret per derogar el encara vigent Reglament de Disciplina Acadèmica preconstitucional que va entrar en vigor l'any 1954.

Així es materialitza  el compromís del ministre amb el Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE) del passat mes de març. CEUNE que ja va treballar intensament en l’elaboració d’un esborrany fa quasi una dècada (2011), previsiblement, veurà properament derogat l’antic Reglament i publicada la nova norma de Disciplina Acadèmica adaptada al context actual.

Notícia a: EuropaPress Ministeri


20/05/2020

La reforma del sistema de beques i ajuts a l'estudi de caràcter general augmentarà el nombre de beneficiaris

Amb l’objectiu de democratitzar el dret a l’educació superior i augmentar el nombre d’estudiants que accedeixen als estudis universitaris, el govern actual de l'estat es proposa apujar un 22,6% el pressupost dedicat a les beques i ajuts a l’estudi.
 
La reforma es basa en quatre punts principals: la modificació dels requisits acadèmics, l'augment del llindar 1 fins a igualar-ho al llindar de la pobresa, l'augment de les quanties fixes en 100 euros i les millores en beques i ajudes a persones amb discapacitat.
Aquesta reforma suposa suavitzar les exigències acadèmiques de manera que la beca estigui més relacionada amb la renda familiar que amb l’expedient acadèmic. Fins ara es demanava una nota mitjana de 6,5 per poder accedir a  l’ajut a l’estudi, a partir d’ara això es modificarà sent 5 la qualificació que es demanarà per poder accedir a la beca, tornant al sistema anterior a la reforma del model en el 2012.
 

A hores d’ara aquest acord de govern està condicionat a l’aprovació dels nous pressupostos del 2021 i els beneficiaris seran 625.515 estudiants.

Notícia a: La Moncloa,  El País,  El Diario.es,  El Confidencial.com, La Verdad, CCOO,  Observatori Universitari


25/02/2020

Enfortint l'equitat participativa a totes les etapes del sistema educatiu

Amb l'objectiu d'assegurar la igualtat d'oportunitats en l'accés i permanència a l'educació, l'equitat educativa en totes les etapes i un ensenyament públic de qualitat com a garantia del dret a l'educació, la revisió i reforma del sistema de beques es perfila com a immediata.

Entre altres mesures, aquestes millores consistiran a augmentar el finançament de les beques, millorar els ajuts, amb especial atenció als ajuts concedits per raons socioeconòmiques, modificant el primer llindar de renda per ampliar l'accés dels sol·licitants amb més baixos recursos, i resoldre les convocatòries abans de començar el curs acadèmic. Igualment, es baixarà la nota mínima a 5 per poder accedir a les beques i es preveu l'eliminació dels coeficients variables i la revisió dels criteris de reintegrament de les beques. Aquesta revisió del sistema de beques també es marca l'objectiu de facilitar la mobilitat i la residència de l'alumnat del mitjà rural.

Es vol crear una estratègia del sistema estatal de beques per a la pròxima dècada i revisar l'estructura dels llindars i dels requisits acadèmics per guanyar en progressivitat i en igualtat d'oportunitats. De la mateixa manera, es pretén que aquests ajuts siguin compatibles amb la vida laboral, flexibilitzant les opcions per així reduir l'abandonament dels estudis. Totes aquestes iniciatives es duren a terme amb el consens de la totalitat de la comunitat educativa i en el marc del Observatorio de Becas com òrgan encarregat de vetllar per l'equitat, eficiència i transparència del sistema de beques.

Notícia a Publico.es  i  Europapress


19/02/2020

Els estudis de doctorat i la connexió amb la societat

La notícia de El Mundo, recull les xifres publicades per l'OCDE que confirmen que des del punt de vista professional és millor tenir un doctorat, ja que a part d'aprofundir en el coneixement específic i la formació, facilita la incorporació en el món laboral. En el seu informe Panorama de la Educación 2019, diu que el 5% dels doctors tenen més possibilitats de trobar feina que els que només tenen un màster.
Tanmateix, sembla que no tots els títols de doctor que s'obtenen en l'estat espanyol, són rellevants per a les nostres necessitats. En els casos dels doctorats que no pertanyen a les àrees relacionades amb l´I+D es veu més com una qüestió de prestigi.
Segons els experts, un dels problemes històrics és la desconnexió entre el treball teòric que fan els investigadors i la seva producció pràctica en el sector productiu, de la mateixa manera que les tesis investigades haurien de cobrir necessitats pràctiques, aportar coneixement i respondre a les necessitats reals de la societat.
Segons l'OCDE un 0,7% de la població espanyola d'entre 25 i 64 anys té un doctorat, percentatge lleugerament inferior a l'1,1% de la Unió Europea. Aquesta data, potser és conseqüència també i reflecteix un fet característic que és que el sector industrial espanyol està format bàsicament per pymes. Aquest fet es considera un factor en contra a l'hora d'incorporar els doctors al teixit productiu i en un món laboral on cada cop més s'automatitzen els processos, la formació del doctorat aporta un marc teòric i un pensament crític que permet resoldre problemes mitjançant un mètode científic.

Notícia a El Mundo


10/02/2020

L’informe Universidad Española en Cifras (CRUE) conclou que les beques Wert són regressives i excloents amb els alumnes

D’acord amb la notícia de eldiario.es, l'últim informe de la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas) demostra que el mètode de beques que va dissenyar l'exministre d'educació José Ignacio Wert és excloent. Aquest model de beques i ajudes a l’estudi  va implantar que, per mantenir la beca, a partir del segon curs s'hi havia d'aprovar tot el curs anterior o el 80% dels crèdits amb una nota mitjana d'entre 6 i 6,5 en funció del grau. Amb aquesta nova mesura es va trencar el funcionament històric de les beques que es mantenia amb aprovar les assignatures.

En l'informe es pot llegir que aquests nous requisits acadèmics deixen fora més de 45.000 alumnes que complint les condicions econòmiques per accedir a la condició de becari es veuen obligats que les seves famílies facin un esforç extraordinari i en alguns casos hagin d'abandonar els estudis. Llavors són gairebé 50.000 estudiants que perden la beca perquè no arriben als requisits acadèmics requerits, però que per la seva renta els hi correspondria.

En educació la situació socioeconòmica de les famílies influeix directament en el resultat acadèmic, que sempre afavoreix als més adinerats, però està estudiat, per exemple a PISA, que en igualtat de condicions els resultats serien els mateixos.

L'informe de la CRUE també ha avaluat quin cost té pel país l'abandonament universitari prematur, qüestió que es relaciona en cert grau amb la mesura Wert. Molts estudiants deixen els seus estudis perquè perden la beca i no es poden pagar la carrera.
Es va estudiar la generació d'estudiants que va entrar en el curs 2013-14 i es va analitzar els que ho van deixar, en quin curs i calculant quan es va invertir en ells (encara que un estudiant no gaudeixi de beca, estudiar a la universitat està subvencionat). En total i segons els rectors es van perdre 323 milions d'euros en les universitats públiques i 75 milions d'euros en les privades.

Notícia a: eldiario.es

La Universidad Española en Cifras

La Universidad en Cifras. Resumen Ejecutivo

Presentación la Universidad en Cifras


03/02/2020

La inclusió com assignatura obligatòria del sistema universitari espanyol

La inclusió de l’alumnat i altres membres amb discapacitat de la comunitat universitària en l’ensenyament superior es promourà mitjançant una aliança institucional entre la Conferencia Estatal de Defensores Universitarios (CEDU) i el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)

Totes dues institucions han signat un conveni on s'estableixen unes línies de cooperació amb la finalitat de recolzar la dimensió inclusiva de les persones amb discapacitat del sistema universitari espanyol i fer un estret seguiment perquè els membres de la comunitat universitària amb discapacitat pugui exercir els seus drets i desenvolupar-se personalment i acadèmicament.

Tanmateix, s'ha destacat com en aquesta última dècada, quan les lleis estatals i la regulació de la universitat han avançat, hi ha hagut resultats positius per a la inclusió a la universitat. De la mateixa manera que s'ha insistit en la importància de la col·laboració i proposta de solucions per part de la societat civil, la predisposició a rebre i compartir coneixements entre tots, i estudiar les situacions de discriminació i de falta d'igualtat que es puguin produir.

Notícia a CERMI (Comité español de representantes de personas con discapacidad)


16/01/2020

Les Carreres Universitàries amb més futur laboral estan relacionades amb la tecnologia i la salut

Tanmateix cal destacar que una investigació alerta del risc real de quedar-se fora de la Revolució 4.0

En plena era de la robòtica, la intel·ligència artificial, la biotecnologia o els vehicles autònoms, les xifres d'alumnes matriculats en les titulacions STEM han caigut un 30,5% des del curs 2000-2001, fet que anticipa un futur tecnològicament dependent i un risc real d'estar fora de la Revolució 4.0. Les sigles STEM es refereixen a les titulacions de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Segons l'estudi "La contribución socioeconòmica del sistema universitario español", només un 18,4% d'estudiants a l'estat espanyol es matricula en les enginyeries i un 5,9% per les ciències. Si comparem aquestes xifres amb altres països de la Unió Europea, queda reflectit que el país patirà en un futur no molt llunyà un dèficit de professionals en sectors bàsics per al desenvolupament de la societat del coneixement i la tecnologia, a part d'ampliar l'escletxa de gènere respecte a la inserció laboral i salarial a causa del fet que les estudiants femenines tenen encara menys predisposició a escollir aquests estudis tècnics.

Per tant en aquesta investigació realitzada per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) queda reflectit que s'han d'impulsar modificacions en el marc normatiu perquè aquestes titulacions tinguin una presència mínima i obligatòria en les universitats, tanmateix també es reclama que aquestes millores es puguin implementar d'una manera àgil i alerta de l'excessiva lentitud de la burocràcia institucional.

Aquesta investigació coincideix amb el rànquing que elabora anualment el Departament de Treball dels Estats Units amb les carreres universitàries amb més futur. Per elaborar-ho primer fa una recerca amb els 100 treballs que tenen més demanda d'ocupabilitat. Per realitzar aquesta última llista han agafat com a referència les xifres des de 2016 i han estimat així, quines són les carreres amb més futur de 2020 a 2026. Encara que són xifres referents de la població dels Estats Units, la seva estabilitat econòmica marquen un punt en comú que es pot aplicar a altres països desenvolupats.

Segons aquesta publicació, les carreres amb més futur l'any 2020 són:
Enginyeria de software, Odontologia, Infermeria, Medicina, Matemàtiques, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Màrqueting, Òptica i Optometria, Dret, Arquitectura Tècnica, Administració i Direcció d'Empreses, Veterinària, Enginyeria Informàtica, Enginyeria Mecànica, Psicologia, Economia, Logopèdia, Enginyeria Civil i Farmàcia.

Aquest llistat coincideix amb les disciplines STEM i les carreres relacionades amb les ciències de la salut que també són les més demandades a l'estat espanyol. Tanmateix l'informe elaborat pel Randstad Research diu que 390.000 llocs de treball dels 1.250.000 que es crearan en els cinc anys vinents, seran demandats perfils específics de carreres tecnològiques i ciències de la salut. Entre les carreres millor pagades, segons un informe d'InfoJobs de l'any 2019, àrees com l'arquitectura, gestió de projectes o informàtica són les carreres que tenen un sou més elevat. Per una altra banda, l’estudi també mostra que l'atur dels titulats universitaris es troba per sota dels demandants de treball que només tenen la formació obligatòria (un 11,36% davant d'un 16,83%).

Notícia a El País

Notícia a Universia


02/12/19

L’estudiant universitari és el perfil més desitjat per les empreses

Actualment el perfil més desitjat per les empreses és el jove universitari, malgrat que la major part d'ells viuen amb els seus pares, les empreses valoren el potencial. La major part dels alumnes matriculats en els centres universitaris pertanyen a l'anomenada Generació Z, que són els nascuts entre l'any 1994 i 2010. Segons els experts, aquest jove universitari té un perfil que disposa de més temps lliure i dediquen gran part del seu pressupost a viure experiències.

L'estudi d'Inserció laboral dels graduats universitaris, realitzat l'any 2014 constata que el sou base dels graduats arriba de mitjana als 22.578 euros justament en acabar la carrera i supera els 23.735 euros després de quatre anys. Per tant, tenen previst que quan tinguin entre 30 i 35 anys tindran una renta més alta que la que tenien quan van començar a treballar.

El sector bancari és un dels més interessats en el perfil de jove universitari, és per això que ofereixen ofertes especials per fidelitzar-los a llarg termini. Altres empreses del sector tecnològic i plataformes digitals ofereixen també atractives condicions als estudiants, així com empreses especialitzades en el consum d'experiències.

Per una altra banda, els joves actuals es defineixen com a consumidors poliamorosos, això vol dir que tampoc és tan fàcil aconseguir la seva fidelitat. Aquesta generació té en compte uns específics valors de marca que estan al voltant de la sostenibilitat en el més ampli sentit i com a estil de vida. 

Notícia a El Mundo


07/11/19

El currículum extraacadèmic i les competències transversals en una societat en constant transformació

El diari El País, es fa ressò de l'actual canvi en la tendència del desenvolupament i l'adquisició de competències i habilitats en la formació de l'estudiant. Aquestes eines esdevenen útils tant en el mercat laboral com per l'àrea personal i social és una tendència que va en augment. L'Agenda d'Educació Superior de la UE reconeix com són de necessàries aquestes qualificacions transversals per adaptar-se millor a un món actual que està en constant canvi i evolució. Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia i vicerector de la Universitat de València, ho anomena com a "la tercera missió de la Universitat" o "currículum complementari".

Actualment en el món laboral no només es dóna valor als títols universitaris sinó que també es tenen en compte certes experiències i competències. Són altres aspectes del perfil de la persona com la seva capacitat de lideratge, de treball en equip, de ser proactiu, de ser hàbil amb la resolució de problemes, etc. I tota aquesta informació no es troba al currículum.

És per això que vicerectorats de les universitats posen en relleu que aquestes competències transversals que contribueixen a l'enriquiment del saber de l'estudiant han de convertir-se en un coneixement reconegut. En aquest sentit, es pronuncia Nuria Grané, vicerectora de la Universitat d'Alacant i presidenta de la comissió de treball de la conferència de rectors (CRUE) "Tenir la possibilitat de certificar les competències transversals seria fonamental. Busquen persones amb unes habilitats adquirides fora de l'aula en voluntariat, esports i activitats així". Per la seva banda, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats també ha indicat que "el Consell d'Universitats no ha abordat l'estudi del currículum complementari". Actualment es debat com incorporar-ho en un document oficial, com el Suplement Europeu del Títol i previsiblement es puguin fer avanços en aquesta direcció.

Notícia a El País 


29/10/19 

IX Fòrum Social i Emprenedor

El 24 d'octubre d'enguany es va celebrar el IX Fòrum Social i Emprenedor a la Facultat d'Economia i Empresa. Aquest esdeveniment anual aplega entitats d'economia social i projectes emprenedors amb l'objectiu de mostrar als estudiants uns sectors que, a més de contribuir socialment, són vies potencials d'inserció laboral.

Un any més, l'Observatori de l'Estudiant va participar per donar a conèixer els projectes que porta a terme i les possibilitats que s'ofereixen als estudiants amb relació al desenvolupament de propostes al voltant de les seves condicions de vida i estudi en la Universitat, de caràcter social, cultural, o qualsevol inquietud o iniciativa que vulguin desenvolupar en aquest espai de participació i d'aprenentatge no formal i col·laboratiu. Projectes de participació activa dissenyats per estudiants, sobre els estudiants i pels estudiants, recolzats per especialistes i personalitats de reconegut prestigi de la Universitat de Barcelona.

Si voleu saber més, visiteu la nostra pàgina web o poseu-vos en contacte a observatori.estudiants@ub.edu

                       


09/10/19

L’actual bloqueig polític afecta les subvencions per a les organitzacions estudiantils

La convocatòria de subvencions a associacions juvenils i federacions d'estudiants que acostuma a convocar-se en el mes de juliol o setembre, encara no ha estat publicada en aquest any 2019. Això fa que La Coordinadora de Representantes de Estudiantes de Universidades Públicas (CREUP) hagi denunciat l'actual situació política de bloqueig perquè té totalment paralitzats tots aquests ajuts.

Aquestes subvencions suposen una font de finançament imprescindible pel desenvolupament de les diferents activitats i tasques del teixit associatiu universitari, el fet de no gaudir d'aquests ajuts fa que la seva activitat es vegi desestabilitzada i compromesa.

Per part del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades han senyalat que encara que la convocatòria no ha estat publicada sí que està preparada i sortirà a la llum durant el mes d'octubre d'enguany. D'altra banda la CREUP també denuncia la retallada que ha passat de 300.000?€  l'any 2011 als 20.000?€ actuals, mentre que el nombre d'associacions continua sent la mateixa.

Notícia a Europa Press


03/10/19 I 

Les vocacions STEM davant dels canvis tecnològics

L'estudi "El desafío de las vocaciones STEM" que ha estat realitzat per l'Asociación Española para la Digitalización, DigitalES i que es basa en l'anàlisi de la situació actual, posa de manifest la preocupant davallada de les matriculacions en els estudis relacionats amb la ciència i la tecnologia. Aquesta inquietud ve generada per, als menys, 10.000 llocs de treball vacants en el sector tecnològic a Espanya per falta de professionals formats i qualificats. Aquesta tendència es calcula que anirà a l'alça d'aquí a l'any 2022, ja que la digitalització crearà uns 1.250.000 llocs de treball en el territori espanyol.

L'estudi ens demostra que l'arrel del problema resideix en què els estudiants no entenen les matemàtiques i el professorat reconeix, en un 72%, que no sap com transmetre aquest coneixement, alhora que també té algunes mancances en relació amb les tecnologies.

Tenint en compte que, actualment, la principal demanda d'ocupació es troba en l'àmbit de la tecnologia i enginyeria i que aquesta demanda va en augment, urgeixen canvis tant en la formació dels professionals docents, com en metodologies d'innovació pedagògica aplicades als estudis de ciència i tecnologia.

Tanmateix, els autors de l'informe, recomanen donar una altra perspectiva sobre els estudis STEM, que actualment es troben massa lligats al món tècnic. Mostrar l'impacte en la millora social que aquests estudis tenen, com la tecnologia que està darrere de tots els avanços mèdics, els projectes enfocats en la millora de qualitat de vida en països desenvolupats o preveure les catàstrofes naturals en temps rècord, l'avanç i desenvolupament de les ciències tecnològiques en matèria de reciclatge i sostenibilitat, etc.

D’altra banda, l'informe ens diu que la presència femenina és molt menor entre l'alumnat d'aquestes carreres. Des del curs 2010-2011 fins al 2016-2017, el nombre de matriculacions en carreres tècniques ha baixat un 28% en relació amb altres estudis, sent més alt, 33% l'increment en les noies. L'estudi demostra que això és degut a la combinació d'estereotips, les expectatives socials i la falta de referents científics en els quals les noies es veuen reflectides. L'informe assenyala que promoure l'impacte social que poden tenir les carreres STEM podria ser un factor que generés interès en l'alumnat femení.

Notícia a La Vanguardia


06-09-2016 |

L'observatori obre les portes al nou curs acadèmic

L'observatori obre de nou les portes aquest curs acadèmic 2016-2017. Tornem plens d'inquietuds, amb nous projectes i la incorporació de dos nous becaris: Andreu Mumbrú i Daniel Bernal.

L' observatori de l'estudiant de Barcelona és una eina que neix amb la voluntat d'analitzar les sensibilitats dels estudiants i la finalitat d'articular un nou model per al debat, la discussió i l'elaboració d'estudis que contribueixin al disseny i la millora de les polítiques universitàries amb la participació directa dels estudiants. L'observatori posa a disposició dels estudiants amb interessos vinculats amb el món universitari (condicions de vida, activitats culturals, participació, jornades...), tot un conjunt de recursos que els permetin desenvolupar-los. A més, l'observatori és un espai de formació complementaria que dota als estudiants d'unes competències transversals a tots els coneixements que s'imparteixen a la Universitat de Barcelona.

Vols participar-hi? Tens alguna idea que vulguis desenvolupar? Vols conèixer les activitats que ja estan en marxa? Posa't en contacte amb l'Observatori: observatori.estudiants@ub.edu

Ver más noticias