Actualitat

 

28/02/2021

Noves mocions aprovades pel Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE)

El CEUNE aprova mocions per equiparar el preu de màster al de grau, rebaixar les segones i successives matrícules i regular els preus de la tutela de doctorat.

També s'ha demanat un increment del pressupost de les universitats, homogeneïtzar dels criteris que determinen la modalitat de docència i avaluació, reformar el model estatal de beques i ajudes eliminant els requisits acadèmics, assessorament psicològic i pràctiques clíniques de qualitat i protegir a l'estudiantat de ciències de la salut en pràctiques.

Notícia a: Murcia Plaza

15/02/2021

El ministeri es compromet a crear una plataforma que agilitzi el pagament de les beques

Aquesta mesura es complementarà amb l'adelantament de la convocatòria i les bases de les ajudes a primavera.

La voluntat del Ministeri d'Universitats és crear un portal comú amb tota la informació de les beques estatals i autonòmiques i on es permetrà la comprovació digital de les dades. 

A més, el Govern estudia reduir la nota mitja de 6,5 per gaudir d'una beca als màsters, i s'anuncien 123 milions més per beques el pròxim curs.

Notícia a: El Mundo

01/02/2021

La Universitat de Barcelona llança l'enquesta Via Universitària de la Xarxa Vives per analitzar què és ser estudiant universitari avui en dia

  • L’enquesta s’adreça a més de 44.000 estudiants de grau i màster de la UB.
  • L’estudi analitzarà l’actual perfil de l’estudiantat universitari, les condicions de vida i estudi, l’entorn socioeconòmic, la satisfacció amb la docència i la universitat, i les expectatives de futur.

Vint universitats de la Xarxa Vives, entre les que es troba la Universitat de Barcelona, inicien avui el treball de camp del programa Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022). Entre els mesos de febrer i març, més de 44.000 estudiants de grau i màster tindran l’oportunitat de participar en el programa a través de l’enquesta en línia que els farà arribar la UB durant els propers dies.

Via Universitària és un instrument per a la definició de polítiques d’equitat social i de gènere en el sistema universitari i s’alinea amb els resultats de l’informe Eurostudent, que agrupa la mateixa informació en relació a 28 països europeus. L’informe Via Universitària (2020-2022) estudiarà les trajectòries de l’estudiantat des d’una triple perspectiva: l’equitat en l’accés i vida en els estudis superiors, la transformació de la realitat dels estudiants com a resultat d’un entorn social cada vegada més divers, i la qualitat de les metodologies d’ensenyament i aprenentatge.

Els resultats de l’estudi, la publicació dels quals està prevista al maig de 2022, serviran no només com a eina de reflexió i debat, sinó també per a fonamentar les decisions i orientacions de la política universitària que es desenvolupa tant des de les mateixes universitats com des de les administracions públiques.

L’enquesta: seixanta-una preguntes dividides en cinc blocs temàtics.

L’enquesta Via Universitària incorpora seixanta-una preguntes dividides en cinc blocs. Els estudiants valoraran la trajectòria personal a la universitat, les condicions de vida, d’aprenentatge i d’estudi. També s’hi dedica un bloc a les expectatives que els estudiants tenen sobre el seu futur professional. A més, s’incorpora l’anàlisi de la vida quotidiana de l’estudiantat i el nivell de participació en activitats culturals i socials a la universitat. Al llarg de l’enquesta, el estudiants tindran també l’oportunitat de valorar l’impacte de la crisi sanitària en els seus estudis i experiència universitària. El qüestionari finalitzarà amb el recull de dades sociodemogràfiques, que permetrà una anàlisi detallada dels eixos clau del programa segons el perfil dels enquestats que hi participen.

La tercera edició del programa Via Universitària de la Xarxa Vives està impulsada per les universitats Abat Oliba CEU, Alacant, Andorra, Autònoma de Barcelona, Barcelona, CEU Cardenal Herrera, Girona, Illes Balears, Internacional de Catalunya, Jaume I, Lleida, Miguel Hernández d’Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, València, i Vic Central de Catalunya. L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) assumeix la direcció tècnica. El programa també compta amb el suport de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva (AVAP) i de la Generalitat de Catalunya.

Notícia a: Xarxa Vives d'universitats; i Universidad de Barcelona.

14/01/2021

Factors associats a l'abandonament universitari

En el marc del Observatorio del Estudiante de la UCM s'ha publicat un article relatiu a l'abandonament de l'educació superior que analitza els factors que incideixen i el perfil dels estudiants.

Els estudiants amb dedicació a temps parcial abandonen més que els de temps complet, i les variables que discriminen i diferencien entre els estudiants que abandonen i es mantenen a la universitat són: dedicació de l'estudiant, edat, nota d'accés i àrea de coneixement.

Notícia a: Universidad Complutense de Madrid

08/01/2021

Tria bé el teu grau universitari abans d'abandonar-lo

Les dades d'abandonament d'estudis universitaris a Espanya són alarmants. Concretament, el 33,9% dels alumnes abandonen els seus estudis universitaris, i el 12,3% d'ells decideixen canviar de grau.

Així ho reflecteix l'informe Dades i xifres del Sistema Universitari Espanyol 2019-2020 del Ministerio de Universidades, que fa reflexionar sobre els errors que cometen els estudiants espanyols abans de triar el seu grau universitari.

Notícia a: La Vanguardia

11/01/2021

El ministre d'Universitats es reuneix amb representants de CEUNE per afrontar la tornada al curs universitari després de Nadal

La reunió s'ha produït per fer una anàlisi conjunta de les situacions i eventualitats que s'estan donant en la tornada del curs universitari.

S'ha acordat intensificar les reunions amb el Consejo de Estudiantes Universitario del Estado i la Coordinadora de Representantes de Estudiantes de las Universidades Públicas al llarg de les properes setmanes.

Notícia a: Ministerio de Universidades

09/01/2021

Barcelona: els veïns dels barris amb la renda més baixa tenen 10 vegades menys probabilitats d'obtenir títol universitari o de CFGS que els dels barris amb rendes més altes

És una de les conclusions de l’anàlisi “Nivell Educatiu de la Població de Barcelona”, guanyadora del World Data Viz Challenge 2020 Barcelona-Kobe.

Aquest treball mostra, entre d’altres coses, que la distribució de la població +16 segons el seu nivell educatiu màxim és tremendament diferent per barris. El percentatge de població amb estudis universitaris varia des del 5,3% de la Marina del Prat Vermell i el 6,5% de Ciutat Meridiana, fins al 52,7% de la Vila Olímpica i el 51,9% de les Tres Torres.

També mostra una correlació evident entre l’índex de renda familiar disponible del barri de residència i l’assoliment d’estudis terciaris (universitaris o CFGS).


29/11/2020

Catalunya: milloren tots els indicadors d'inserció laboral de les persones titulades, i es constata que l'anglès és la gran assignatura pendent

Els resultats de l’enquesta d’inserció laboral 2020 a les persones graduades universitàries que fa tres anys que es van titular mostren que augmenta la taxa d’ocupació i també millora la qualitat de l’ocupació.

Es tracta del 7è estudi d’inserció laboral dels titulats i titulades d’educació superior de Catalunya. Cal tenir en compte que l’enquesta es va dur a terme entre els primers mesos de l’any 2020.

Notícia a: Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya


17/11/2020

24 hores - Dia de l'Estudiant: ¿què ha canviat durant la pandèmia?

En ocasió del Dia Internacional de l’Estudiant, el 17 de novembre, la RNE va entrevistar a Daniel Valls Broco, estudiant de la Universitat de Barcelona, Jesús González Alonso de Leciñana, estudiant de la Universitat Complutense de Madrid i Marta Gil Riesco, estudiant de la Universitat Loyola de Sevilla.

Ens parlen de la vida quotidiana de l’estudiant en temps de pandèmia, dels canvis i les dificultats, i sobre com l’adaptabilitat i l’organització de l’estudiantat s’han convertit en eixos claus per mantenir una educació de qualitat.

Notícia a: Radio Nacional d'Espanya


07/11/2020

Publicats els resultats de Eurostudent VII amb informació de 26 països europeus. Espanya no participa des de la crisi anterior

Les enquestes de el programa Eurostudent permeten conèixer les condicions de vida de l'estudiantat universitari, incloent les seves dades demogràfiques, el seu origen socioeconòmic, la seva transició a la universitat, els seus ingressos, despeses, ocupació, allotjament, etc.

L'última vegada que Espanya va participar en aquest programa va ser en la 4a ronda, corresponent als anys 2008-2011. Des d'aleshores hi ha hagut tres noves rondes en què no ha participat: Eurostudent V (2012-15), Eurostudent VI (2016-18) i Eurostudent VII (2018-21).

Això deixa a Espanya sense dades per avaluar la situació de l'estudiantat i actuar per millorar.

Notícia a: Euroestudent


27/10/2020

Experts assenyalen que més de la meitat de les professions hauran de reciclar-se en els propers 5 anys

La jornada 'Re-Thinking Learning', impulsada per la Conselleria de Ciència, Universitats i Innovació de la Comunitat de Madrid i organitzada per Fundació Universitat-Empresa (FUE) amb el suport de la Cambra de Comerç de Madrid, ha conclòs que més de 40% dels perfils canviaran i més de el 50% de les professions hauran de reciclar-se en els pròxims cinc anys, segons ha informat la fundació.

A la trobada s'han donat cita més de 150 persones de el món educatiu i empresarial per analitzar les demandes de nous perfils per part del mercat laboral i les respostes que han de donar les universitats davant la nova Llei de la Societat de l'Aprenentatge.

Notícia a: EuropaPress Ministeri


 

27/10/2020

El Govern aprova la convocatòria de 850 ajudes del programa de FPU amb un pressupost de 80 milions

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, a proposta de el Ministeri d'Universitats, un acord pel qual s'autoritza la convocatòria de tramitació anticipada d'ajudes per a Formació del Professorat Universitari corresponent a l'any 2020 (FPU2020), per un import de 79.329.825 , 20 euros.

Aquesta actuació de la Secretaria General d'Universitats permetrà la contractació de 850 investigadors durant quatre anys. Aquests ajuts poden ser complementades amb financiació addicional amb el pagament als pressupostos dels centres d'adscripció contractants.

Notícia a: EuropaPress Ministeri


 

30/06/2020

L'esborrany per derogar el reglament disciplinari universitari del 1954 per fi en fase d'audiència pública

El Ministeri d'Universitats ha publicat l'esborrany del real decret per derogar el encara vigent Reglament de Disciplina Acadèmica preconstitucional que va entrar en vigor l'any 1954.

Així es materialitza  el compromís del ministre amb el Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE) del passat mes de març. CEUNE que ja va treballar intensament en l’elaboració d’un esborrany fa quasi una dècada (2011), previsiblement, veurà properament derogat l’antic Reglament i publicada la nova norma de Disciplina Acadèmica adaptada al context actual.

Notícia a: EuropaPress Ministeri


20/05/2020

La reforma del sistema de beques i ajuts a l'estudi de caràcter general augmentarà el nombre de beneficiaris

Amb l’objectiu de democratitzar el dret a l’educació superior i augmentar el nombre d’estudiants que accedeixen als estudis universitaris, el govern actual de l'estat es proposa apujar un 22,6% el pressupost dedicat a les beques i ajuts a l’estudi.
 
La reforma es basa en quatre punts principals: la modificació dels requisits acadèmics, l'augment del llindar 1 fins a igualar-ho al llindar de la pobresa, l'augment de les quanties fixes en 100 euros i les millores en beques i ajudes a persones amb discapacitat.
Aquesta reforma suposa suavitzar les exigències acadèmiques de manera que la beca estigui més relacionada amb la renda familiar que amb l’expedient acadèmic. Fins ara es demanava una nota mitjana de 6,5 per poder accedir a  l’ajut a l’estudi, a partir d’ara això es modificarà sent 5 la qualificació que es demanarà per poder accedir a la beca, tornant al sistema anterior a la reforma del model en el 2012.
 

A hores d’ara aquest acord de govern està condicionat a l’aprovació dels nous pressupostos del 2021 i els beneficiaris seran 625.515 estudiants.

Notícia a: La Moncloa,  El País,  El Diario.es,  El Confidencial.com, La Verdad, CCOO,  Observatori Universitari


25/02/2020

Enfortint l'equitat participativa a totes les etapes del sistema educatiu

Amb l'objectiu d'assegurar la igualtat d'oportunitats en l'accés i permanència a l'educació, l'equitat educativa en totes les etapes i un ensenyament públic de qualitat com a garantia del dret a l'educació, la revisió i reforma del sistema de beques es perfila com a immediata.

Entre altres mesures, aquestes millores consistiran a augmentar el finançament de les beques, millorar els ajuts, amb especial atenció als ajuts concedits per raons socioeconòmiques, modificant el primer llindar de renda per ampliar l'accés dels sol·licitants amb més baixos recursos, i resoldre les convocatòries abans de començar el curs acadèmic. Igualment, es baixarà la nota mínima a 5 per poder accedir a les beques i es preveu l'eliminació dels coeficients variables i la revisió dels criteris de reintegrament de les beques. Aquesta revisió del sistema de beques també es marca l'objectiu de facilitar la mobilitat i la residència de l'alumnat del mitjà rural.

Es vol crear una estratègia del sistema estatal de beques per a la pròxima dècada i revisar l'estructura dels llindars i dels requisits acadèmics per guanyar en progressivitat i en igualtat d'oportunitats. De la mateixa manera, es pretén que aquests ajuts siguin compatibles amb la vida laboral, flexibilitzant les opcions per així reduir l'abandonament dels estudis. Totes aquestes iniciatives es duren a terme amb el consens de la totalitat de la comunitat educativa i en el marc del Observatorio de Becas com òrgan encarregat de vetllar per l'equitat, eficiència i transparència del sistema de beques.

Notícia a Publico.es  i  Europapress


19/02/2020

Els estudis de doctorat i la connexió amb la societat

La notícia de El Mundo, recull les xifres publicades per l'OCDE que confirmen que des del punt de vista professional és millor tenir un doctorat, ja que a part d'aprofundir en el coneixement específic i la formació, facilita la incorporació en el món laboral. En el seu informe Panorama de la Educación 2019, diu que el 5% dels doctors tenen més possibilitats de trobar feina que els que només tenen un màster.
Tanmateix, sembla que no tots els títols de doctor que s'obtenen en l'estat espanyol, són rellevants per a les nostres necessitats. En els casos dels doctorats que no pertanyen a les àrees relacionades amb l´I+D es veu més com una qüestió de prestigi.
Segons els experts, un dels problemes històrics és la desconnexió entre el treball teòric que fan els investigadors i la seva producció pràctica en el sector productiu, de la mateixa manera que les tesis investigades haurien de cobrir necessitats pràctiques, aportar coneixement i respondre a les necessitats reals de la societat.
Segons l'OCDE un 0,7% de la població espanyola d'entre 25 i 64 anys té un doctorat, percentatge lleugerament inferior a l'1,1% de la Unió Europea. Aquesta data, potser és conseqüència també i reflecteix un fet característic que és que el sector industrial espanyol està format bàsicament per pymes. Aquest fet es considera un factor en contra a l'hora d'incorporar els doctors al teixit productiu i en un món laboral on cada cop més s'automatitzen els processos, la formació del doctorat aporta un marc teòric i un pensament crític que permet resoldre problemes mitjançant un mètode científic.

Notícia a El Mundo


10/02/2020

L’informe Universidad Española en Cifras (CRUE) conclou que les beques Wert són regressives i excloents amb els alumnes

D’acord amb la notícia de eldiario.es, l'últim informe de la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas) demostra que el mètode de beques que va dissenyar l'exministre d'educació José Ignacio Wert és excloent. Aquest model de beques i ajudes a l’estudi  va implantar que, per mantenir la beca, a partir del segon curs s'hi havia d'aprovar tot el curs anterior o el 80% dels crèdits amb una nota mitjana d'entre 6 i 6,5 en funció del grau. Amb aquesta nova mesura es va trencar el funcionament històric de les beques que es mantenia amb aprovar les assignatures.

En l'informe es pot llegir que aquests nous requisits acadèmics deixen fora més de 45.000 alumnes que complint les condicions econòmiques per accedir a la condició de becari es veuen obligats que les seves famílies facin un esforç extraordinari i en alguns casos hagin d'abandonar els estudis. Llavors són gairebé 50.000 estudiants que perden la beca perquè no arriben als requisits acadèmics requerits, però que per la seva renta els hi correspondria.

En educació la situació socioeconòmica de les famílies influeix directament en el resultat acadèmic, que sempre afavoreix als més adinerats, però està estudiat, per exemple a PISA, que en igualtat de condicions els resultats serien els mateixos.

L'informe de la CRUE també ha avaluat quin cost té pel país l'abandonament universitari prematur, qüestió que es relaciona en cert grau amb la mesura Wert. Molts estudiants deixen els seus estudis perquè perden la beca i no es poden pagar la carrera.
Es va estudiar la generació d'estudiants que va entrar en el curs 2013-14 i es va analitzar els que ho van deixar, en quin curs i calculant quan es va invertir en ells (encara que un estudiant no gaudeixi de beca, estudiar a la universitat està subvencionat). En total i segons els rectors es van perdre 323 milions d'euros en les universitats públiques i 75 milions d'euros en les privades.

Notícia a: eldiario.es

La Universidad Española en Cifras

La Universidad en Cifras. Resumen Ejecutivo

Presentación la Universidad en Cifras


03/02/2020

La inclusió com assignatura obligatòria del sistema universitari espanyol

La inclusió de l’alumnat i altres membres amb discapacitat de la comunitat universitària en l’ensenyament superior es promourà mitjançant una aliança institucional entre la Conferencia Estatal de Defensores Universitarios (CEDU) i el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)

Totes dues institucions han signat un conveni on s'estableixen unes línies de cooperació amb la finalitat de recolzar la dimensió inclusiva de les persones amb discapacitat del sistema universitari espanyol i fer un estret seguiment perquè els membres de la comunitat universitària amb discapacitat pugui exercir els seus drets i desenvolupar-se personalment i acadèmicament.

Tanmateix, s'ha destacat com en aquesta última dècada, quan les lleis estatals i la regulació de la universitat han avançat, hi ha hagut resultats positius per a la inclusió a la universitat. De la mateixa manera que s'ha insistit en la importància de la col·laboració i proposta de solucions per part de la societat civil, la predisposició a rebre i compartir coneixements entre tots, i estudiar les situacions de discriminació i de falta d'igualtat que es puguin produir.

Notícia a CERMI (Comité español de representantes de personas con discapacidad)


16/01/2020

Les Carreres Universitàries amb més futur laboral estan relacionades amb la tecnologia i la salut

Tanmateix cal destacar que una investigació alerta del risc real de quedar-se fora de la Revolució 4.0

En plena era de la robòtica, la intel·ligència artificial, la biotecnologia o els vehicles autònoms, les xifres d'alumnes matriculats en les titulacions STEM han caigut un 30,5% des del curs 2000-2001, fet que anticipa un futur tecnològicament dependent i un risc real d'estar fora de la Revolució 4.0. Les sigles STEM es refereixen a les titulacions de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Segons l'estudi "La contribución socioeconòmica del sistema universitario español", només un 18,4% d'estudiants a l'estat espanyol es matricula en les enginyeries i un 5,9% per les ciències. Si comparem aquestes xifres amb altres països de la Unió Europea, queda reflectit que el país patirà en un futur no molt llunyà un dèficit de professionals en sectors bàsics per al desenvolupament de la societat del coneixement i la tecnologia, a part d'ampliar l'escletxa de gènere respecte a la inserció laboral i salarial a causa del fet que les estudiants femenines tenen encara menys predisposició a escollir aquests estudis tècnics.

Per tant en aquesta investigació realitzada per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) queda reflectit que s'han d'impulsar modificacions en el marc normatiu perquè aquestes titulacions tinguin una presència mínima i obligatòria en les universitats, tanmateix també es reclama que aquestes millores es puguin implementar d'una manera àgil i alerta de l'excessiva lentitud de la burocràcia institucional.

Aquesta investigació coincideix amb el rànquing que elabora anualment el Departament de Treball dels Estats Units amb les carreres universitàries amb més futur. Per elaborar-ho primer fa una recerca amb els 100 treballs que tenen més demanda d'ocupabilitat. Per realitzar aquesta última llista han agafat com a referència les xifres des de 2016 i han estimat així, quines són les carreres amb més futur de 2020 a 2026. Encara que són xifres referents de la població dels Estats Units, la seva estabilitat econòmica marquen un punt en comú que es pot aplicar a altres països desenvolupats.

Segons aquesta publicació, les carreres amb més futur l'any 2020 són:
Enginyeria de software, Odontologia, Infermeria, Medicina, Matemàtiques, Fisioteràpia, Teràpia Ocupacional, Màrqueting, Òptica i Optometria, Dret, Arquitectura Tècnica, Administració i Direcció d'Empreses, Veterinària, Enginyeria Informàtica, Enginyeria Mecànica, Psicologia, Economia, Logopèdia, Enginyeria Civil i Farmàcia.

Aquest llistat coincideix amb les disciplines STEM i les carreres relacionades amb les ciències de la salut que també són les més demandades a l'estat espanyol. Tanmateix l'informe elaborat pel Randstad Research diu que 390.000 llocs de treball dels 1.250.000 que es crearan en els cinc anys vinents, seran demandats perfils específics de carreres tecnològiques i ciències de la salut. Entre les carreres millor pagades, segons un informe d'InfoJobs de l'any 2019, àrees com l'arquitectura, gestió de projectes o informàtica són les carreres que tenen un sou més elevat. Per una altra banda, l’estudi també mostra que l'atur dels titulats universitaris es troba per sota dels demandants de treball que només tenen la formació obligatòria (un 11,36% davant d'un 16,83%).

Notícia a El País

Notícia a Universia


02/12/19

L’estudiant universitari és el perfil més desitjat per les empreses

Actualment el perfil més desitjat per les empreses és el jove universitari, malgrat que la major part d'ells viuen amb els seus pares, les empreses valoren el potencial. La major part dels alumnes matriculats en els centres universitaris pertanyen a l'anomenada Generació Z, que són els nascuts entre l'any 1994 i 2010. Segons els experts, aquest jove universitari té un perfil que disposa de més temps lliure i dediquen gran part del seu pressupost a viure experiències.

L'estudi d'Inserció laboral dels graduats universitaris, realitzat l'any 2014 constata que el sou base dels graduats arriba de mitjana als 22.578 euros justament en acabar la carrera i supera els 23.735 euros després de quatre anys. Per tant, tenen previst que quan tinguin entre 30 i 35 anys tindran una renta més alta que la que tenien quan van començar a treballar.

El sector bancari és un dels més interessats en el perfil de jove universitari, és per això que ofereixen ofertes especials per fidelitzar-los a llarg termini. Altres empreses del sector tecnològic i plataformes digitals ofereixen també atractives condicions als estudiants, així com empreses especialitzades en el consum d'experiències.

Per una altra banda, els joves actuals es defineixen com a consumidors poliamorosos, això vol dir que tampoc és tan fàcil aconseguir la seva fidelitat. Aquesta generació té en compte uns específics valors de marca que estan al voltant de la sostenibilitat en el més ampli sentit i com a estil de vida. 

Notícia a El Mundo


07/11/19

El currículum extraacadèmic i les competències transversals en una societat en constant transformació

El diari El País, es fa ressò de l'actual canvi en la tendència del desenvolupament i l'adquisició de competències i habilitats en la formació de l'estudiant. Aquestes eines esdevenen útils tant en el mercat laboral com per l'àrea personal i social és una tendència que va en augment. L'Agenda d'Educació Superior de la UE reconeix com són de necessàries aquestes qualificacions transversals per adaptar-se millor a un món actual que està en constant canvi i evolució. Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia i vicerector de la Universitat de València, ho anomena com a "la tercera missió de la Universitat" o "currículum complementari".

Actualment en el món laboral no només es dóna valor als títols universitaris sinó que també es tenen en compte certes experiències i competències. Són altres aspectes del perfil de la persona com la seva capacitat de lideratge, de treball en equip, de ser proactiu, de ser hàbil amb la resolució de problemes, etc. I tota aquesta informació no es troba al currículum.

És per això que vicerectorats de les universitats posen en relleu que aquestes competències transversals que contribueixen a l'enriquiment del saber de l'estudiant han de convertir-se en un coneixement reconegut. En aquest sentit, es pronuncia Nuria Grané, vicerectora de la Universitat d'Alacant i presidenta de la comissió de treball de la conferència de rectors (CRUE) "Tenir la possibilitat de certificar les competències transversals seria fonamental. Busquen persones amb unes habilitats adquirides fora de l'aula en voluntariat, esports i activitats així". Per la seva banda, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats també ha indicat que "el Consell d'Universitats no ha abordat l'estudi del currículum complementari". Actualment es debat com incorporar-ho en un document oficial, com el Suplement Europeu del Títol i previsiblement es puguin fer avanços en aquesta direcció.

Notícia a El País 


29/10/19 

IX Fòrum Social i Emprenedor

El 24 d'octubre d'enguany es va celebrar el IX Fòrum Social i Emprenedor a la Facultat d'Economia i Empresa. Aquest esdeveniment anual aplega entitats d'economia social i projectes emprenedors amb l'objectiu de mostrar als estudiants uns sectors que, a més de contribuir socialment, són vies potencials d'inserció laboral.

Un any més, l'Observatori de l'Estudiant va participar per donar a conèixer els projectes que porta a terme i les possibilitats que s'ofereixen als estudiants amb relació al desenvolupament de propostes al voltant de les seves condicions de vida i estudi en la Universitat, de caràcter social, cultural, o qualsevol inquietud o iniciativa que vulguin desenvolupar en aquest espai de participació i d'aprenentatge no formal i col·laboratiu. Projectes de participació activa dissenyats per estudiants, sobre els estudiants i pels estudiants, recolzats per especialistes i personalitats de reconegut prestigi de la Universitat de Barcelona.

Si voleu saber més, visiteu la nostra pàgina web o poseu-vos en contacte a observatori.estudiants@ub.edu

                       


09/10/19

L’actual bloqueig polític afecta les subvencions per a les organitzacions estudiantils

La convocatòria de subvencions a associacions juvenils i federacions d'estudiants que acostuma a convocar-se en el mes de juliol o setembre, encara no ha estat publicada en aquest any 2019. Això fa que La Coordinadora de Representantes de Estudiantes de Universidades Públicas (CREUP) hagi denunciat l'actual situació política de bloqueig perquè té totalment paralitzats tots aquests ajuts.

Aquestes subvencions suposen una font de finançament imprescindible pel desenvolupament de les diferents activitats i tasques del teixit associatiu universitari, el fet de no gaudir d'aquests ajuts fa que la seva activitat es vegi desestabilitzada i compromesa.

Per part del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades han senyalat que encara que la convocatòria no ha estat publicada sí que està preparada i sortirà a la llum durant el mes d'octubre d'enguany. D'altra banda la CREUP també denuncia la retallada que ha passat de 300.000?€  l'any 2011 als 20.000?€ actuals, mentre que el nombre d'associacions continua sent la mateixa.

Notícia a Europa Press


03/10/19 I 

Les vocacions STEM davant dels canvis tecnològics

L'estudi "El desafío de las vocaciones STEM" que ha estat realitzat per l'Asociación Española para la Digitalización, DigitalES i que es basa en l'anàlisi de la situació actual, posa de manifest la preocupant davallada de les matriculacions en els estudis relacionats amb la ciència i la tecnologia. Aquesta inquietud ve generada per, als menys, 10.000 llocs de treball vacants en el sector tecnològic a Espanya per falta de professionals formats i qualificats. Aquesta tendència es calcula que anirà a l'alça d'aquí a l'any 2022, ja que la digitalització crearà uns 1.250.000 llocs de treball en el territori espanyol.

L'estudi ens demostra que l'arrel del problema resideix en què els estudiants no entenen les matemàtiques i el professorat reconeix, en un 72%, que no sap com transmetre aquest coneixement, alhora que també té algunes mancances en relació amb les tecnologies.

Tenint en compte que, actualment, la principal demanda d'ocupació es troba en l'àmbit de la tecnologia i enginyeria i que aquesta demanda va en augment, urgeixen canvis tant en la formació dels professionals docents, com en metodologies d'innovació pedagògica aplicades als estudis de ciència i tecnologia.

Tanmateix, els autors de l'informe, recomanen donar una altra perspectiva sobre els estudis STEM, que actualment es troben massa lligats al món tècnic. Mostrar l'impacte en la millora social que aquests estudis tenen, com la tecnologia que està darrere de tots els avanços mèdics, els projectes enfocats en la millora de qualitat de vida en països desenvolupats o preveure les catàstrofes naturals en temps rècord, l'avanç i desenvolupament de les ciències tecnològiques en matèria de reciclatge i sostenibilitat, etc.

D’altra banda, l'informe ens diu que la presència femenina és molt menor entre l'alumnat d'aquestes carreres. Des del curs 2010-2011 fins al 2016-2017, el nombre de matriculacions en carreres tècniques ha baixat un 28% en relació amb altres estudis, sent més alt, 33% l'increment en les noies. L'estudi demostra que això és degut a la combinació d'estereotips, les expectatives socials i la falta de referents científics en els quals les noies es veuen reflectides. L'informe assenyala que promoure l'impacte social que poden tenir les carreres STEM podria ser un factor que generés interès en l'alumnat femení.

Notícia a La Vanguardia


26-11-2018 |

Parlem amb l'Oriol Esculies, director de Projecte Home: “A vegades no ens aturem prou a pensar i a debatre sobre els valors subjacents a la nostra praxi diària”

| Andrea Pérez Fernández |

La X Jornada de Drogodependències, organitzada per la Universitat de Barcelona i l’ONG Projecte Home, celebra la seva desena edició sota el títol “Valors, salut i addiccions en la Catalunya del futur”. L’acte tindrà lloc el pròxim divendres 30 de novembre a l’Aula Magna —a l’Edifici Històric.
El 14 d’octubre de 2008, la Universitat de Barcelona i Projecte Home van signar un acord de col·laboració amb l’objectiu de “promoure la dignitat i l’autonomia de les persones a través del tractament i la prevenció de les drogodependències” tant a Catalunya com, en particular, entre els alumnes i el personal de la UB.
La temàtica d’enguany —reflexionar al voltant dels valors, la salut i les addicions, així com posar sobre la taula les propostes de futur relatives a noves problemàtiques emergents tant en el tractament de les addiccions com en l’àmbit de la reinserció social de les persones que les pateixen— és d’especial interès per a l’Observatori de l’Estudiant. De fet, a l’Observatori es desenvolupen, des de fa anys, iniciatives al voltant de la salut i els hàbits saludables de l’estudiantat. I aquesta és, per tant, una línia present i futura de reflexió i acció.
En quina mesura el context socioeconòmic i polític serà determinant a l’hora d’afavorir —o no— conductes addictives durant la pròxima dècada? Quins són, per tant els reptes i les amenaces que se’ns presenten, com a societat, pel que fa a l’àmbit de la prevenció? Són moltes les preguntes que sorgeixen davant d’una problemàtica tan complexa. N’hem apuntat algunes al director de l’ONG Projecte Home Catalunya: l’Oriol Esculies.

La X Jornada de Drogodependències se centrarà a reflexionar entorn dels reptes que es plantegen a Catalunya en el futur —idea que també hi és present, al Pla Estratègic 2018-2021 de Projecte Home. Quins són aquests reptes?

En societats com la nostra vivim amb uns ritmes i amb unes pressions que no són massa naturals. Per “funcionar”-hi, la societat té mecanismes adaptatius. O inadaptatius, com el consum de drogues. Això s’observa a pràcticament tot el món —a tots els països on hi ha cert poder adquisitiu: moltes persones opten per usar substàncies, o per dur a terme conductes addictives —com ara el joc patològic— per cercar uns plaers que la vida no els dóna. Per descomptat es tracta de plaers momentanis, efímers i absolutament superficials; per tant, que no ajuden.
En aquest context, Catalunya viu un moment bastant delicat en l’àmbit socioeconòmic i polític. Volem posar-ho sobre la taula: en un moment en què hi ha certa tensió amb l’Estat espanyol, com ens hem de situar amb l’abordatge de qüestions com poden ser les addiccions? Si tinguéssim més autonomia, com ho faríem? Si  tenim menys autonomia, com ho podem fer? Hem estat mesos amb l’article 155 i això també ha estat minvant moltes polítiques de salut (en matèria d’addiccions estava tot parat). És per això que hem convidat el catedràtic Jordi Matas, que està totalment implicat amb la qüestió. D’altra banda, ell era el vicerector quan vam signar el primer conveni amb la Universitat de Barcelona, que va portar a fer la primera jornada, i va apostar per l’aliança amb Projecte Home.

I pel que fa a la vostra pràctica professional com a organització?

Hi ha coses que anem aprenent amb els anys. Per exemple, no tothom necessita la mateixa ajuda: hi ha gent que necessita una ajuda intensa, residencial, de vint-i-quatre hores; però també hi ha gent que necessita tractaments o intervencions molt breus. O gent que té edats diferents. Cada vegada hi ha gent més envellida: en el cas d’una persona amb problemes d’alcohol amb 70 anys, la seva missió de vida, el seu imaginari col·lectiu ja no és “reinsertar-se per trobar feina”. Està jubilat. Als nous perfils que apuntarem a l’última taula de debat també ens hi hem d’adaptar.

Al títol de la Jornada es fa referència, primer, als valors. Quins serien aquests valors i en quin sentit s’hi vol aprofundir?

A vegades no ens aturem prou a pensar i a debatre sobre els valors subjacents a la nostra praxi diària, a la nostra vida. Volíem aprofitar que fèiem deu anys per anar una mica més al fons de la qüestió. Pensem en valors com, per exemple, el de la família: de quina manera la família és més un factor de risc o de protecció? Com podem empoderar-la perquè sigui un element clau per a ajudar les persones amb problemes de drogues? O perquè exerceixi com a factor de protector en el cas del jovent?
Pensem també en el valor de l’honestedat, absolutament clau en els processos d’addicció: les persones que s’han drogat durant molts anys han entrat en uns mecanismes tangencials (molt manipuladors, de mentida —de codi-carrer, que en diem—) i tot això les ha fet molt malt. El fet de “reaprendre” la importància de connectar-se amb un mateix, de  ser honest amb un mateix i amb els altres, és molt transformador. Nosaltres atenem casos portats a l’extrem però, la societat, vull dir... cada vegada dona menys importància a l’honestedat.

De les seves respostes s’infereix que la conducta addictiva és una resposta, en part, lògica, a certes praxis que s’incentiven des del marc sociopolític o econòmic...

En general som una societat addictiva i uns ho portem millor que altres. L’addicció és molt més que una substància: hi ha persones que són molt propenses a comprar moltes coses, d’altres que ho són a passar molt de temps amb la tecnologia, amb el telèfon mòbil, Internet, la televisió, ... Hi ha moltes maneres d’omplir els forats d’insatisfacció “fent” en comptes de “sent”: “fem coses”, “tenim coses”. La persona addicta, que veiem tan llunyana —perquè hi ha força estigma entre nosaltres— sembla d’un altre món, però en el fons és un mirall de la societat portada a l’extrem.

L’any 2013 hi havia 705 persones en tractament. L’any 2017, 956. Què ens diuen, aquestes dades?

El què passa és que hem obert més serveis i arribem a més llocs. Per tant, molta gent no estava sent atesa i molta gent continua sense ser ben atesa a Catalunya. Per això aviat obrirem a Balaguer, i també a Montblanc. Continuem donant resposta. I això és un símptoma de què no anem bé, perquè que una ONG hagi de resoldre —ja de forma regular— els problemes de drogues d’una regió vol dir que el sistema no té múscul per atendre totes les necessitats del territori. La missió final d’una ONG és l’extinció: nosaltres hem nascut per desaparèixer.

No per prestar un servei.

Exacte. Què significa que Projecte Home cada cop atengui més gent? Cada vegada n’hauríem d’atendre menys! O bé perquè el problema es va erradicant o bé perquè el sistema ja pot fer-ho. Hi ha clíniques privades que només l’1% de la població pot pagar. Nosaltres som totalment contraris a això, perquè pots ajudar igual de bé o millor sense haver de pagar tants diners. I després que la salut no es privatitza. Si tu et trenques una cama, tens atenció universal a qualsevol hospital. Si tens problemes de drogues... l’atenció universal d’una persona amb problemes de drogues no està garantida a Catalunya. Suposo que, amb els anys, passarà com amb l’Hepatitis C, que fa dos anys que sí que en tenen.

Quan pensem en una persona addicta a les drogues, l’imaginari —molt probablement aporofòbic— ens trasllada un perfil exclòs socialment. En quina mesura és una representació fidel, en proporció?

És un perfil que existeix, però és una minoria. Inclús et diria que és residual respecte a tots els altres subcol·lectius.

Hi ha cap perfil especialment invisible?

Un fenomen creixent molt invisible és el de l’abús de la medicació psiquiàtrica. Pensem en el cas dels Estats Units (EUA): la nova epidèmia d’opioides rau en una prescripció dels facultatius per calmar el dolor. Una prescripció totalment fora d’ètica i conscient del risc addictiu que tenen aquestes substàncies. Això ha generat una epidèmia d’heroïna als EUA terrible. Això, a menor escala, també passa a Espanya. Aquest perfil potser no el veuràs al carrer, però també existeix. O tot el fenomen del jovent: adolescents que tenen consum de risc de cànnabis o d’alcohol, i que tampoc no tenen res a veure amb el perfil d’alcohòlic adult.

Respecte al perfil psicosocial, hi ha una diferència substancial entre els homes (84,2%) atesos i les dones (15,8%). A quins factors considereu que es deu aquesta diferència tan important?

Sempre hi ha més homes consumidors que dones, i sempre hi ha més homes que acaben en processos severs —les dones frenen abans. Això explica la diferència parcialment, però no explica tanta diferència. La resposta és més aviat que els programes d’intervenció tenen una mirada molt androcèntrica: s’han adaptat molt al model masculí i no tant al femení (només cal mirar el nom: “Projecte Home”...). I després perquè les dones tenen molt més estigma social, encara més. Costa més reconèixer per a una dona que tens problemes de drogues. Has d’aguantar els valors de la dona tradicional: “has de resistir”, “primer va l’altre”, “viciosa”, etc.). I després les dones tenen moltes més càrregues, sobretot familiars, que els homes. Per exemple, els nens: és molt difícil que una dona es desprengui dels nens per demanar ajuda, i moltes vegades s’ha de fer perquè la dona està en un procés molt final. Estem adaptats per atendre els nens o acollir-los mentre elles fan els tractaments? No. Aquí hi ha una discriminació terrible.

“La persona addicta, que veiem tan llunyana, en el fons és un mirall de la societat portada a l’extrem” 

Entre totes les persones que atén Projecte Home, sabem que els joves amb estudis superiors són una minoria. A què es deu?

La Universitat t’aporta hores ocupades —tenir molt de temps lliure sense fer massa cosa és un factor de risc— perquè tens classe o has d’estudiar. També t’autorrealitza, t’alinea amb els teus projectes vitals. A més, et permet estar amb altres persones amb qui et sents bé. A les universitats també s’hi consumeixen drogues però, segons alguns estudis, la Universitat és un factor protector. O sigui, hi ha més prevalença de consum i d’abús de substàncies amb nois i noies que no accedeixen a l’ensenyament superior respecte dels que sí que ho fan. Tanmateix, aquesta és una lògica tramposa perquè el percentatge tampoc no varia tant: a les universitats també hem de poder atendre.

Tot pensant en el col·lectiu jove, quins són els principals problemes actuals pel que fa a la reinserció en societat?

Inserir-se en societat avui ja és difícil per a tothom. Encara més per les persones que tenen un problema afegit com una drogodependència, un consum problemàtic... Quins són els principals problemes? Emancipar-se (ja em diràs tu...). Trobar feina. Trobar una feina no precària (“tarea imposible”). I la xarxa social: avui dia és més difícil crear xarxes socials de qualitat. Contactes? Mil. Coneixences? Les que vulguis. Seguidors? Els que vulguis; però xarxes de qualitat...

Com s’hi incideix, doncs, des de Projecte Home?

El què nosaltres intentem és promoure que el tractament sigui complementat per serveis que fomentin la inserció. Per exemple, treballem amb el servei d’inserció laboral, que és formatiu-laboral, o amb el programa Incorpora, de La Caixa. També tenim pisos de suport, més pensats per a adults, però on es pot anar a partir dels divuit anys.
Sobretot intentem que mentre estan en tractament amb nosaltres instaurin tota una sèrie d’hàbits que els aniran bé pel seu futur. Fem molt esport, perquè creiem que és una de les poques coses que assegura un benefici present i futur (de la resta ja no pots assegurar res, en aquesta vida...). És molt protector, l’esport.

També fomenteu molt el voluntariat...

Quasi obligat! (riu). Malgrat que sembla una contradicció. Fomentem que facin activitats de voluntariat a altres entitats, sobre temes diferents. Perquè a part que els ocupa temps, els desperta tota una sèrie de valors: la xarxa social que fan en aquests entorns és molt més sana i fomenta el comportament prosocial.

Altre cop la importància de les xarxes socials de qualitat.

Fa tres setmanes, en un Fòrum a la Comissió Europea sobre la precarietat de l’ensenyament superior es parlava molt del concepte aquest d’isolation, de l’individualisme, d’estar desconnectat de xarxes socials de qualitat.

Una isolació, potser, molt vinculada a la competitivitat afavorida per la precarietat laboral, que fomenta societats més atomitzades?

Es parlava de les generacions (que ara estem més amb la Z, el nou jovent). La generació pròpia dels darrers anys, la Y o generació del mil·lenni, se sent enganyada. Jo sóc de la generació X, tinc 42 anys i he acabat treballant de quelcom que s’assembla a allò que vaig estudiar, com és “normal”. Els millennials no. A Espanya hi ha el fenomen de la overqualification (sobrequalificació), que és que tu has estudiat per ser advocat i, en canvi, treballes a un bar, que està molt bé, però que no hi té massa a veure. Això té conseqüències: precarietat, falta d’autorealització... aquest és un escenari procliu a conductes de risc com el consum de drogues, però també a estadis depressius, problemes amb la conducta alimentària, etc.

Sense separar-nos de les problemàtiques que afecten el jovent, ens podria enumerar cap mite que persisteixi en relació als patrons de consum d’aquest col·lectiu?

Un mite que no s’adequa a la realitat és que un patró irregular de consum no és igual de perillós. Qui està sota els efectes de l’alcohol cada dia veus clarament que té un problema. En canvi, si consumeixes molt d’alcohol durant les nits dels caps de setmana, tens la sensació que no tens un patró de consum problemàtic, però potser sí. El consum pot ser d’alt risc perquè pots patir una intoxicació, conduir sota els efectes de l’alcohol, o el que sigui. A part, pot generar una addicció futura: la majoria de les persones alcohòliques amb quaranta o cinquanta anys —amb un patró regular de consum diari— tenien un patró d’afartament durant els caps de setmana en l’adolescència i la joventut que s’ha modificat amb l’edat.

"L’atenció universal d’una persona amb problemes de drogues no està garantida a Catalunya"

Quins altres perfils podem trobar-nos, pel que fa a l’àmbit universitari?

Normalment, quan hi ha una problemàtica severa —que requereix intervenció— és perquè apareixen tres factors. Un són les (1) carències personals —en diem motius endògens o interns: carència d’autoestima, depressió, abusos, etc. El segon factor és (2) la família. Aquest és difícil de descobrir a causa de la isolació que comentàvem abans. Hi ha famílies que són molt autoritàries o que no estan presents o, al contrari, que són massa permissives o estan excessivament pendents: els extrems són perjudicials. I finalment (3) l’entorn, la part més gregària, de grup, a aquestes edats és crucial. És possible que per a moltes persones el fet de fumar porros al bar sigui una qüestió sense transcendència, però si els altres dos factors hi són presents sí que pot ser un problema. També pot passar a la inversa: algú que té problemes a casa, baixa autoestima, però en canvi al campus no hi ha consum i, per tant, difícilment consumirà.

Ampliem de nou la mirada i pensem en l’estat de la qüestió a Catalunya en relació a l’Estat, o d’Espanya en comparació amb altres països d’Europa. En quin punt ens trobem?

Nosaltres estem connectats a escala internacional amb moltes plataformes (Nacions Unides, Comissió Europea) i es tracta d’un fenomen absolutament global. No et pots imaginar la problemàtica mundial que suposen les drogues: des de la reducció de l’oferta —és a dir, la lluita contra el narcotràfic, el blanqueig de capitals, l’extorsió...— a la reducció de la demanda, tota la gent que té problemes, que consumeix.
Tot i ser global, té molta idiosincràsia particular: cada país, cada regió, té unes problemàtiques determinades. Fins i tot varia dins del mateix país. Per exemple, fa uns anys vam presentar l’informe Catalunya i era la Comunitat Autònoma on més casos d’abús de cocaïna arriben a Projecte Home en relació amb la resta de centes d’Espanya. Així i tot, Espanya és encara el país més consumidor de cocaïna d’Europa i un dels principals de cànnabis, perquè som porta d’entrada de Llatinoamèrica (cocaïna) i del nord d’Àfrica (cànnabis). Som un país de trànsit i a més tenim una cultura procliu al consum. Catalunya, a part, té tot el flux d’activitat econòmica i de turisme i negocis. Som més fenicis: el comerç porta tota una sèrie de coses positives, però també algunes de problemàtiques. Tenim el port, el  Delta de l’Ebre és una entrada principal de substàncies,... I també tenim tot el turisme, que eleva el consum de cocaïna i d’alcohol. Som molt crítics amb la doble moral de l’alcohol.

En quin sentit?

Som conscients que és la substància que més es consumeix i que més problemes crea per a la societat, encara que sigui legal. Avui dia, encara som permissius amb la publicitat de l’alcohol. La principal empresa productora i distribuïdora de cervesa del país patrocina les festes de la Mercè, el Barça, els programes de més audiència de TV3... No hi ha per on agafar-ho. Som conscients que hem de reduir l’abús de l’alcohol i n’acceptem una massiva publicitat descontrolada.
Un altre fenomen són els llauners a Barcelona. Als barris del centre es confisquen milions i milions de llaunes de cervesa. Per tant, es venen milions i milions de més de les que es confisquen. Hi ha tot un mercat negre de cerveses —que a més es guarden a llocs insalubres, fomenten el consum al carrer, l’incivisme... Aquestes cerveses d’on surten? No pot ser que s’extraviïn, no pot ser que la persona que les ven les compri a una botiga. D’això n’hem parlat amb l’exalcalde de Barcelona. És evident que hi ha un mercat negre de cerveses, i és la mateixa marca que patrocina La Mercè. Hi ha temes molt seriosos que requereixen una investigació, i que destaparien segurament unes pràctiques indesitjables.

Heu obtingut resposta per part del consistori actual en relació a aquesta qüestió?

Hi ha un grup de drogodependències del quan formem part que assessora l’Ajuntament de Barcelona. Fa anys que insistim a dir que l’Ajuntament no accepti publicitat d’alcohol en actes oficials. Va acceptar cervesa 0,0 durant uns pocs anys, però en el fons el què es venia era la cervesa amb alcohol. Durant els anys de crisi es va trencar l’acord (necessitaven diners, suposo). Ara novament hi ha un compromís, un nou pla d’acció local de l’Ajuntament que diu que no es tornarà a acceptar. Aquest és el compromís polític.

I teniu esperances que aquest cop sí que s’acompleixi?

Sí, perquè a la llarga ha de ser així, perquè no hi ha per on agafar-ho. A part, el govern Colau ho té molt clar en quasi tots els temes: no pot ser que no ho tingui clar amb aquest. Si no es ven a promotors immobiliaris i no es deixa comprar pels lobbys, costa entendre que sí que ho faci amb d’altres.

Ver más noticias