Compromís

En el curs d’estiu La participació estudiantil en l’horitzó del 2020: bases per al canvi universitari, es va divulgar una enquesta en què s’observa que predomina la sensació que la participació a les eleccions a representants d’estudiants és baixa (ho veu així el 82 %), que segueix una tendència irregular (54 %) i que els índexs de participació varien bastant entre facultats i escoles (86 %).

La majoria dels enquestats atribueixen la baixa participació al fet que a la majoria dels estudiants «els és igual». D’això es pot deduir que perceben tenir poc marge d’actuació per motivar-los. No obstant això, molts també fan una reflexió autocrítica quan assenyalen que «no han sabut arribar als estudiants».

Altres opinions menys esteses, però també compartides per la majoria, atribueixen la baixa participació al poc temps que deixen els estudis per implicar-se en la facultat, i al fet que els estudiants no tenen suficient informació sobre les propostes i els candidats. Potser aquest aspecte s’haurà de tenir especialment en compte amb la implantació de l’EEES. 

Des de l’Observatori, treballem per millorar la participació i fer que els índexs alts d’implicació siguin el més normal a la nostra Universitat.

EUROSTUDENT IV

El llibre EUROSTUDENT IV 2011 ha tractat només a escala espanyola la qüestió de la participació. Aquestes són algunes de les reflexions que conté:

«Més que l’acció política, la qual cosa els joves semblen rebutjar, és la constricció de la llibertat que suposa la participació política institucionalitzada, advocant per formes alternatives d’acció, més espontànies i directes, com les protestes i les manifestacions, la signatura de peticions, els boicots a productes, les activitats de voluntariat, etc.» 

Pel que fa a la situació a Espanya, l’any 2006 un estudi del Centre d’Investigacions Sociològiques va obtenir els resultats següents sobre participació en determinades opcions polítiques alternatives per grups d’edat: 

Al gràfic veiem que els membres de les generacions més joves participen més que els més grans de 34 anys en iniciatives polítiques alternatives i que, d’aquests joves, la generació de 18 a 25 anys sobresurt en les opcions de caràcter més reivindicatiu, com ara la participació en vagues, manifestacions o accions il·legals de protesta, juntament amb l’ús polític d’Internet, i que la generació de 25 a 34 anys sobresurt en donacions i recaptacions, consum polític i signatura de peticions. La capacitat econòmica de la generació intermèdia pot explicar les diferències respecte de la més jove, però no en relació amb la dels més grans.

Amb dades del mateix estudi, les actituds pel que fa a alguns sistemes de participació política tradicional segueixen una tendència contrària: les generacions més joves consideren menys important que la participació amb el vot es pugui tenir en compte a l’hora de ser considerat un bon ciutadà (CIS, 2006).

Per aprofundir en les claus de participació dels estudiants en aquestes «petites democràcies», al qüestionari espanyol d’Eurostudent IV es va incloure una pregunta addicional amb la formulació següent: «Els estudiants podeu participar en la vida universitària de maneres molt diverses. Ens agradaria saber quin valor té per a tu cadascuna de les formes de participació universitària següents». Les formes proposades van ser:

  • Elecció de delegats de classe, curs o titulació
  • Elecció de representants dels estudiants en els òrgans de govern de la universitat (consells de departament, juntes de facultat o centre, claustre...)
  • Pertinença a associacions destudiants
  • Presentació de sol·licituds i reclamacions a través dels deganats, vicerectorats, oficines de defensors universitaris...
  • Expressió mitjançant cartells, pintades...
  • Organització dassemblees
  • Mobilització a través de manifestacions i vagues
  • Actuació en espais virtuals, fòrums i blogs

Segons els resultats de la consulta, la valoració que fan els estudiants d’avui dels diversos canals de participació a la universitat mostra algunes diferències amb el que fins ara havia estat un esquema freqüent d’interpretació: